Edgar Cantero, l’escriptor català best-seller del New York Times
“A la literatura catalana semblen obligatòries les sublectures enriquidores”
Clipping | 28 de mayo de 2024 | #340
L’autor de Barcelona que ha venut més de 100.000 exemplars als Estats Units torna als orígens amb una novel·la escrita en català, ‘Ràdio Free Camaco’. [Víctor Recort|Quadern]
Ràdio Free Camaco (Empúries) són casinos de poble on es juga a la botifarra. Ràdio Free Camaco són pinxos abillats amb Napapijiri desallotjant okupes d’urbanitzacions amb gespa groguenca i rònega. Ràdio Free Camaco són polítics de consell comarcal mirant de grimpar en la Catalunya post-Procés, ansiosos de formar part de l’enèsim govern de la concòrdia. Ràdio Free Camaco és, per damunt de tot, el nou treball d’Edgar Cantero (Barcelona, 1981), un escriptor de best-sellers resident als Estats Units que, després de més de deu anys sense publicar cap títol en català, torna amb una novel·la negra curulla d’humor i sensibilitat, ubicada a un rerepaís improbable a mig camí entre Estiu 1993 i L’últim boy scout.
P. Diu que Meddling Kids és el llibre del qual has venut més exemplars.
R. Crec que ara mateix en porta 115.000, de venuts. Si vas a una llibreria americana, encara el trobes a les prestatgeries, malgrat que no sigui estrictament una novetat editorial. Es podria dir que visc dels royalties, dels drets d’autor d’aquesta novel·la. Per mi, Meddling Kids suposa un ingrés anual fix. El tercer llibre en anglès, This body’s not big enough for both of us, va tenir un impacte més reduït, però va aplegar un públic molt fanàtic. Jo he vist nanos fent cosplay del protagonista del llibre. Aquestes coses, evidentment, m’omplen de joia.
P. I com és que, malgrat l’èxit de vendes, Meddling Kids no va tenir edició en català? R. Perquè no hi va haver cap oferta amb cara i ulls. I quan dic una oferta amb cara i ulls, no em refereixo a una bestreta de sis xifres, perquè Catalunya és Catalunya; amb la bestreta de Ràdio Free Camaco m’arriba per pagar dos mesos de lloguer a Los Angeles. Mai em va arribar cap oferta d’un editor que em demostrés que hi creia, ni tan sols lleugerament, en el llibre. Cal tenir en compte també que Meddling Kids és literatura fantàstica. M’alegro moltíssim que ara mateix hi hagi un panorama d’editorials independents que aposten per la ciència-ficció. Quan jo vaig començar a escriure en anglès, però, tot aquest ecosistema encara no existia. La literatura de gènere desacomplexada tenia molt poca tirada al país.
P. A El Jueves ja ho fan, això de fer servir llenguatge inclusiu i no-binari. Vostè ha estat dibuixant i guionista de la revista. Malgrat viure a Los Angeles, encara hi col·labora? R. En arribar als Estats Units deixo de dibuixar-hi, però sí que hi continuo fent tasques de redactor i guionista. Un company de la revista, Carles Ponsí, sempre diu que El Jueves abans era molt caspós perquè també ho era l’Espanya que retratava. La gent que es reenganxa a la revista, anys després de perdre-li la pista, es queda sorpresa que haguem deixat aquesta caspositat enrere. En molts aspectes, es podria dir que som una de les revistes més progres, més wokes, que pots trobar al quiosc. No diria que ens hem revisat, però sí que hi ha hagut un relleu generacional i hi ha entrat gent jove que és molt més conscient del que potser ho eren els autors dels anys vuitanta i noranta. La portada de Ràdio Free Camaco, per cert, és de Jordi March, un altre autor d’El Jueves.
2. Los autores, en guardia ante la IA: “Hay que encontrar un equilibrio entre las publicaciones en abierto y los derechos”
El congreso organizado por Cedro e IFRRO, entidades referentes en la protección de los derechos de autor, aborda el impacto de la Inteligencia Artificial en el sector cultural y periodístico. [Laura Martínez|El Diario.ES]
“No contamos con muchas medidas para proteger los derechos de autor en las redes sociales”. Así de franca se muestra Tracey Armstrong, presidenta de IFRRO (International Federation Reproduction Rights Organisations), preguntada por la regulación de contenidos en plataformas digitales. La responsable de organización internacional que vela por los derechos de autor considera que todos los contenidos que se utilizan con retorno económico deben haber obtenido una licencia, incluso los que se compartan sin ser monetizados; es un derecho del creador de la obra.